Utilización del Análisis del Ciclo de Vida en la Evaluación del Impacto Ambiental del Cultivo bajo Invernadero Mediterráneo

Autor: ANTON VALLEJO MARIA ASUNCION
Año: 2003
Universidad: POLITECNICA DE CATALUÑA
Centro de realización: PROJECTES D'ENGINYERIA
Centro de lectura: ETSEIB
Director: MONTERO JUAN IGNACIO
Tribunal: GASSÓ DOMINGO SANTIAGO , ARNÓ PUJOL JUDIT , JOLLIET OLIVER , LORENZO PILAR , RIERADEVALL PONS JOAN
Resumen de la tesis

L’objectiu principal d’aquesta tesi és la identificació i quantificació de les càrregues ambientals associades al cultiu de tomàquet sota hivernacle. Per a dur a terme aquesta quantificació s’utilitza la metodologia de l’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV). El treball s’ha estructurat en set capítols. Els tres primers tenen un caràcter introductori. En el capítol 1 es revisen els antecedents i s’especifiquen els objectius. En el capítol 2 es fa una breu ressenya històrica de l’ús dels hivernacles descrivint el seu funcionament i les tècniques de conreu més comunes. La tesi es centra en l’hivernacle anomenat Mediterrani que és el propi de regions càlides o temperades. Es caracteritza per presentar coberta plàstica i, normalment, no disposa de calefacció. Rep aquest nom Mediterrani per a diferenciar-lo de l’hivernacle original de les regions europees més fredes. Aquests darrers acostumen a tenir com a material de coberta el vidre i disposen de calefacció. El capítol 3 consisteix en una descripció de la metodologia pròpia dels estudis d’ACV. D’acord amb la normativa ISO 14040, un projecte d’ACV pot dividir-se en quatre fases: objectius i abast de l’estudi, inventari, anàlisi de l’impacte i interpretació. S’explica cadascuna d’aquestes fases, fent esment de les categories d’impacte i indicadors que s’utilitzaran i les limitacions que comporta l’ús d’aquesta metodologia encara en fase de desenvolupament. El capítol 4 és el nucli central d’aquesta tesi i en ell es realitza l’ACV del procés de cultiu de tomàquet sota hivernacle. L’anàlisi dels resultats s’ha estructurat en dues parts: en la primera s’analitzen les càrregues ambientals generades pel cultiu hidropònic amb recirculació de lixiviats. Aquestes càrregues s’associen a les diferents categories d’impacte seleccionades. En la segona s’avaluen diferents alternatives de maneig de les tècniques de cultiu. L’anàlisi ha donat lloc a l’elaboració d’unes recomanacions destinades a la millora del cultiu sota hivernacle des del punt de vista ambiental. Entre aquestes, destaquen les relatives al tipus de material emprat en l’estructura i en els equips auxiliars, a la gestió de la fertilització i al tractament dels residus generats. Els dos següents capítols es dediquen a aspectes metodològics. En el capítol 5 s’estudia la toxicitat potencial dels plaguicides, comparant diferents models emprats per al seu càlcul. Posteriorment aquests models s’apliquen a l’avaluació de explotacions gestionades seguint criteris de control químic o integrat. S’han utilitzat dos mètodes, CST i USES-LCA per avaluar l’impacte de l’aplicació dels plaguicides. Una estratègia de control de plagues i malalties basada en control integrat presenta una tendència més baixa de toxicitat, que obeeix, principalment, al menor ús d’insecticides. El capítol 6 s’ha dedicat als indicadors d’impacte ambiental utilitzats en l’anàlisi de l’ús del sòl. S’han revisat les metodologies proposades per diferents autors analitzant-se la problemàtica que es pot derivar de la seva aplicació. Les metodologies descrites avaluen aquest impacte de manera parcial i es troben fortament condicionades per la disponibilitat de dades. El capítol 7 recull les conclusions generals referides, d’una banda a la detecció del aspectes ambientalment febles del cultiu en hivernacle i, de l’altra, a la adopció de la metodologia de l’ACV per al seu ús en els processos agrícoles, en general, i la horticultura protegida, en particular. Finalment es recomanen futures línies d’investigació.
Materias relacionadas