MODIFICACIO QUIMICA DE REÏNES EPOXI AMB LACTONES

Autor: MAS QUILEZ CRISTINA
Año: 2004
Universidad: ROVIRA I VIRGILI
Centro de realización: FACULTAT DE QUIMICA
Centro de lectura: FACULTAT DE QUIMICA
Director: SERRA ALBET ÀNGELS
Tribunal: SAN ROMAN DEL BARRIO JULIO , RAMIS JUAN XAVIER , SUAY ANTON JULIO JOSE , CASTELL MUIXÍ PERE VICENÇ , REINA LOZANO JOSE ANTONIO
Resumen de la tesis

Les reïnes epoxi són monòmers àmpliament utilitzats degut a les bones propietats que s’obtenen una vegada que el material està curat. El procés d’entrecreuament d’aquests monòmers presenta alguns problemes. Durant el procés de curat té lloc una disminució del volum o contracció que dóna lloc a l’aparició de porus i esquerdes i per tant un empitjorament de les propietats mecàniques i de la capacitat de recobriment. Altres problemes associats a aquests materials és la fragilitat i la no degradabilitat, sent aquest últim un greu inconvenient des del punt de vista medioambiental. L’objectiu d’aquest treball ha estat disminuir la fragilitat i la contracció de materials termoestables i augmentar la seva degradabilitat. Per aconseguir-ho les reïnes epoxi s’han copolimeritzat amb lactones, ja que està descrit que la reacció entre epòxids i lactones dóna com a intermedis els espiroortoesters, que són compostos expandibles al polimeritzar, a la vegada que permeten augmentar la proporció de grups esters a la xarxa que poden ser degradats térmica o químicament. S’han utilitzat com a catalitzadors catiònics els triflats de lantànid, ja que en un treball anterior van demostrar la seva capacitat de polimeritzar reïnes epoxi a temperatures moderades obtenint materials amb bones propietats mecàniques. Els resultats més destacats de la tesi són: - S’ha pogut, mitjançant FTIR/ATR, seguir l’evolució de les quatre reaccions que tenen lloc durant la polimerització de reïnes epoxi amb lactones de cinc membres: l’homopolimeritzacio de l’epòxid, la copolimerització de l’epòxid amb la lactona obtenit-se els espiroortoesters (SOE), la copolimerització de l’epòxid amb el SOE format i l’homopolimerització del SOE. A mes, s’ha pogut confirmar que el procés d’iniciació té lloc a través de la formació de dues espècies actives. - La copolimerització de reïnes epoxi amb lactones ha permès augmentar la degradabilitat d’aquests sistemes degut a un increment de grups esters a la xarxa. - La copolimerització de DGEBA amb lactones ha permès reduir la contracció després de la gelificació i per tant s’ha disminuït la formació de porus i esquerdes. - La utilització de diferents triflats de lantànid ha permès veure que a l’augmentar l’acidesa de Lewis del catió augmenta la constant de velocitat del procés global.
Materias relacionadas