El compositor Josep Pons i el llenguatge musical per a la litúrgia de l'ordinarium: "Missa a 4 y a 8 con violines, oboes y trompas sobre la antífona Ecce sacerdos magnus" (1786).

Autor: Ramírez Beneyto Ramón
Año: 2003
Universidad: VALENCIA
Centro de realización: Universitat de València. Facultat de filologia
Centro de lectura: Conservatorio Profesional de Música nº 2
Director: Calvo Pérez Julio
Tribunal: Martín Moreno Antonio , Ezquerro Esteban Antonio , Ros i Pérez Vicent , Madrid Gómez Rodrigo , Bernardo Paniagua José María
Resumen de la tesis

L'autor divideix la present tesi en dos grans blocs: el primer dedicat als aspectes històrics, en els quals s'emmarca la figura del personatge estudiat i el segon atenent específicament als aspectes purament tècnics del seu llenguatge musical, mitjançant l'estudi de l'obra recuperada. En la primera part es planteja una aproximació a la figura del mestre Pons a partir de la reconstrucció del seu periple vital, des que nasquera a Girona en 1.770 fins que es va produir la seua mort a València a l'agost de 1.818. Per a això es va desenvolupar un minuciós treball de camp basat en l'estudi de les actes capitulars i altres registres documentals en les catedrals de Girona, Salamanca, Còrdova, Tui i València principalment, i el buidatge dels arxius musicals de les innumerables seus religioses que contenen obres seues, elaborant amb elles el catàleg provisional de les composicions de Josep Pons contingut als annexos. Es presenta ací un detallat estudi de l'ambient musical -religiós i profà- de la ciutat de València, en aqueix moment de transició històrica en el que es van precipitar de manera especial els esdeveniments; mostrant l'activitat desenvolupada per la capella i fent especial incidència en les "migdiades musicals". Completarà aquesta primera part l'exposició de l'organigrama de la capella catedralícia i les persones que van ocupar els respectius llocs durant la permanència de Josep Pons al front de la mateixa, sense oblidar la faceta pedagògica del mestre per mitjà de la posterior evolució personal que desenvoluparien els seus principals deixebles. La segona part està dedicada a una detallada anàlisi de la seua obra "Missa a 4 a 8 con oboes, violines trompas, sobre l'antífona Ecce sacerdos magnus" -composada a la primerenca edat de 16 anys- descobrint les ferramentes compositives i els personals recursos estilístics que el mestre Pons desenvoluparia al llarg de la seua vida. després de presentar l'estudi dels diferents aspectes de la seua música -com ara ritmic, harmònic, melòdic, retòric, recursos i textures, etc.- es mostren les conclussions a les que hi arriba l'autor de la tesi; utilitzant per mostrar-les exemples, quadres, gràfics i tota sort de ferramentes al seu abast. Amb aqueixos resultats es constitueix l'essència del que es pot considerar com paradigma estètic del seu llenguatge musical específicament dedicat a l'ordinarium misae.
Materias relacionadas