Disseny, síntesi i caracterització estructural de moduladors de processos de reconeixement molecular.

Autor: Mora Muñoz Maria del Puig
Año: 2004
Universidad: VALENCIA
Centro de realización: Fundación Valenciana de Investigaciones Biomédicas
Centro de lectura: Facultad de Farmacia. Universitat de València.
Director: Pérez Payá Enrique
Tribunal: Fustero Lardies Santos , Albericio Palomera Fernando , Mascareñas Cid José Luís , Messeguer Peypoch Àngel , Mingarro Muñoz Ismael
Resumen de la tesis

Els mecanismes de reconeixement molecular que governen el plegament de proteïnes i la formació dels complexos macromoleculars són imprescindibles. En ocasions la no formació o malformació d'aquests complexos és l'origen de diverses patologies. Les malalties originades per la formació d'amiloides són un exemple de mal plegament de proteïnes. El càncer, en ocasions causat per mutacions en proteïnes, mutacions que condueixen al incorrecte plegament d'aquestes o bé impedeixen la interacció d'aquestes amb altres proteïnes o amb el DNA. La septicèmia, malaltia que s'origina quan un lípid interacciona amb proteïnes plasmàtiques donant lloc a una sobre estimulació del sistema immunitari que provoca danys en l'organisme. Davant la importància de tots aquests mecanismes de reconeixement molecular els objectius d'aquest treball s'han centrat en l'estudi del plegament de proteïnes, la formació dels complexos proteïna-lípid i proteïna-DNA. L'estudi de les interaccions proteïna-lípid s'ha centrat en la recerca de moduladors de processos de reconeixement molecular amb interès biomèdic, com és el cas del lipopolisacàrid (LPS). LPS és una endotoxina bacteriana amb caràcter lipídic, responsable de la septicèmia i totes les variants d'aquesta patologia. Davant la necessitat de trobar moduladors de la seua acció tòxica s'han adoptat dues estratègies diferents per dur a terme la recerca de moduladors, basant-se en l'optimització peptídica i en l'utilització de la química combinatòria com a font de diversitat. En l'estratègia peptídica s'han dut a terme modificacions de la mínima seqüència peptídica, LALF14c, que s'uneix a l'LPS amb gran afinitat, amb els que s'ha estudiat la relació estructura-activitat i el paper dels diferents residus de la seqüència peptídica en la interacció proteïna-lípid. Dintre de l'estratègia combinatòria s'ha realitzat la desconvolució funcional de quimioteques de naturalesa peptídica, com és una peptidoteca conformacionalment definida en forquilla-beta, i de naturalesa no peptídica, com és una quimioteca de peptoides.Les forces que governen el plegament de proteïnes intervenint en l'estabilització de les mateixes, així com, les interaccions proteïna-DNA s'han estudiat en una proteïna concreta, p53. Aquesta és una proteïna que es troba mutada en el 50 % dels càncers humans, i a més participa en altres malalties originades per disfuncions en el mecanisme apoptòtic de la cèl·lula (Vousden and Lu 2002). En treballs realitzats amb el domini de tetramerització aïllat s'ha demostrat la importància d'aquest per al correcte plegament i funcionament de la proteïna, ja que només la forma tetramèrica és activa (Chène 2001). A més, estudis fets sobre mutacions en el nucli hidrofòbic d'aquest domini (Mateu and Fersht 1998) destaquen la importància d'aquestos residus en mantenir el correcte plegament del domini de tetramerització i de tota la proteïna. En aquest treball, i en la mateixa direcció, s'ha centrat l'atenció en el paper que tenen els residus exposats al dissolvent, del domini de tetramerització, en mantenir la integritat del tetràmer, alhora que s'han buscat molècules capaces de modular aquestes interaccions i les funcions associades a elles. A més, es sap que existeix una estructura per a cada funció, i una funció per a cada estructura; i que canvis mínims en l'estructura de les proteïnes, i fins i tot en els aminoàcids de la seqüència, provoquen que la proteïna adquireïxca funcions distintes i sense relació aparent. Aquesta característica és especialment útil a l'hora d'explorar el reconeixement molecular i la formació de complexos proteïna-DNA. Donat l'interès que presenta p53 i la morfologia del seu domini de tetramerizació (que recorda altres estructures especialment interessants), s'ha triat aquest domini com un bon model per estudiar aquest tipus de complexos, alhora que s'han buscat molècules capaces de modular-ne la formació.
Materias relacionadas