Arquitectura representada i espai pictòric en l'art del segle XX. Ortodòxies i heterodòxies de la perspectiva de les avantguardes pictòriques a través de l'arquitectura representada.

L'objecte de la Tesi és tractar la perspectiva arquitectònica en el concepte que es desenvolupa a través del dibuix dins de la pintura. Es comença utilitzant l’ expressió artística del Renaixement en les perspectives considerades modèliques per definir un sistema de representació tridimensional. Posteriorment considerem en l’ àmbit geogràfic europeu del segle XX, la presència de l’arquitectura representada, en la valoració dels volums en la faceta de configurar l’espai. Així seran objectiu de la Tesi aquests últims temes perspectius geomètrics dibuixats i pintats, per la seva pròpia riquesa representativa i formal, en referència a la seva descripció i comparació amb les perspectives renaixentistes. La part central de la Tesi es situa en la demostració que les avantguardes pictòriques defineixen la seva radicalitat en oposició a l’ escenografia que presentava la representació arquitectònica en cada cas presentat, en contrast a l’ expressió dels models anteriors. La pretensió d’aquest estudi comparatiu amb els sistemes renaixentistes és la recerca d’unes noves teories substituïdores de la perspectiva clàssica dins de cada moviment pictòric analitzat. Es basa en la comprensió dels corrents com unitat global, i d’ algun artista singular, a fi de seguir un procés cronològic a partir de les influències que ja començaren a final del segle XIX. El seguiment entre les diverses obres consultades es concreta en les exposades a anàlisi, a efecte que s’ han trobat diferències entre el sistema inicial i aquestes en forma de característiques innovadores que portaran a les conclusions. La Tesi parla de les ortodòxies i heterodòxies en funció d’ una submissió o separació a la representació geomètrica inicial. La metodologia de l’anàlisi es basa en un cop estudiada la tradició perspectiva del Renaixement, en comparar-la amb els moviments del segle XX, respecte als seus autors i corrents, dins de l’ argument de la volumetria arquitectònica representada. En el procés, es tindran en compte les definicions i motivacions de les avantguardes en sentit doctrinal i en forma de manifestos, així com les consideracions dels diversos crítics sobre les obres en l’ aspecte que ens interessa dins de la representació pictòrica. A més, les característiques i els adjectius propis d’ aquesta recerca, es classifiquen per analogies en el diccionari que es proposa com document aclaratori. Les conclusions es mouen dins de les transgressions visuals trobades que porten a la pintura a un concepte de representació apartada de la resolució visual dels temes tractats. Es concreten en forma d’ heterodòxies respecte al sistema anterior en la interpretació de l’ espai pictòric definit per l’ arquitectura.